El sol m'acarona la galta, suaument, mentre l'aire em porta el teu aire, la força que em dóna vida i que ho fa tot suportable. I tanco els ulls, tot somiant-te, sabent-me feliç en escoltar-te.
Si del 2009 esperava moltes coses el resultat ha estat un vòmit. Ara queden menys camins possibles per recorre, però en realitat no importa quan nomes en cal un.
2 comentaris:
Si del 2009 esperava moltes coses el resultat ha estat un vòmit. Ara queden menys camins possibles per recorre, però en realitat no importa quan nomes en cal un.
Molta empenta!!
Una abraçada ben forta!
Publica un comentari a l'entrada