Dia llarg

Avui és un dia llarg, però no el gaudeixo.
El cos no m'acompanya gaire, per no dir quasi bé gens, i estic una mica múrria.
Tot i així he fet força coses.
La casa comença a tenir l'aspecte que a mi m'agrada després de la disbauxa d'aquestes dues últimes setmanes i, tot i que no aconsegueixo que baixi, tampoc deixo créixer més la pila de roba bruta.
He anat a la perruqueria i hem canviat el look. Bé, tot el que es pot canviar si considerem que porto els cabells molt curts.
Però no n'he sortit contenta. A l'hora de pentinar l'Isi ho ha deixat a les mans d'una noia que m'ha posat la gomina d'una forma convencional, que no fa per a mi. El perruquer sempre em deixa el cabell amb unes formes molt agosarades que m'agraden, i avui he sortit com una clienta més.
Clar que, si pensem que avui no surto i demà al matí tot s'haurà acabat a dins de la banyera... tampoc passa res.
Suposo que és una qüestió d'ànim.
He fet un dinar molt bo. M'han felicitat a casa.
Ahir vaig veure un tall de carbassa molt maco i avui l'he cuinat amb patates. Un bon sofregit i, un cop és llest, ho fico a dins una estona tot donant voltes per que agafi millor el gustet, i ho cobreixo d'aigua per tal que faci xup xup fins a quedar cuit.
Després pollastre amb all i julivert.
Tot plegat senzill, però no sé què té la cuina que hi ha dies en que no te'n surts i uns altres et queda bo. Avui ha tocat bo.
Ara he cantat una bona estona.
Provo d'assajar les peces més compromeses que tenim a les mans, i m'hi he passat força estona, tant al teclat com davant del cd, però no n'he gaudit com acostumo.
Volia planxar una mica, però ara en dubto. Ja veurem.
D'aquí a una estona, això sí, tornaré a la cuina per fer un sopar d'aquells de picar coses bones amb pa acabat de torrar i un bon vi.
Poca feina i resultat assegurat per a un dissabte al vespre.
Demà espero llevar-me amb una mica més d'empenta, i espero que aquest cos tan xacrat dins el que m'ha tocat viure rutlli una mica millor.