Avui parlava amb una bona amiga i li he explicat que, tot i que físicament estic molt però que molt cansada, em sento bé interiorment.
Tinc clar el que puc esperar dels altres, i sé el que vull i el que no vull.
Potser sembla una mica fred, però no és així.
No m'esquinçaré les vestidures quan, inevitablement, els que m'envolten i m'estimo em facin mal, però tampoc deixaré de seguir fent el meu camí.
Porto la meva vida per a on crec que ho he de fer, decidint tota sola, i n'accepto les conseqüències.
I provo d'estar en pau amb mi mateixa, endreçant de mica en mica tots els calaixos.
Suposo que viure és això. Tirar endavant, reflexionar, decidir, meditar. Créixer per dins.
Ara només em cal trobar una mica de temps per descansar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada