Fa estona que rellegeixo lletres pròpies del bloc.
Sempre va bé recordar coses.
Voldria deixar-me anar, escriure força coses que van bullint aquests dies dins del meu cervell, però estic massa cansada per enfilar un discurs coherent.
Tot i així, em neguiteja no expressar-me.
Avui he tornat la mama a casa seva.
Tot plegat ha estat molt ràpid.
Una entrada d'urgència a l'hospital que ha acabat solucionant-se amb un marcapassos.
Ha estat esgotador, però el resultat és espectacular.
Ella somriu, està contenta, animosa, i no para de fer coses. Dorm com fa anys no feia i se sent amb energies renovades.
Ha volgut tornar a casa, i, tot i que crec fermament que és una bona decisió, em queda una mica de neguit.
Quan està malalta, tot el que té a veure amb ella ho decideixo i organitzo jo, i de cop i volta, encara que no al cent per cent, ella torna a prendre les regnes de la seva vida.
I així ha de ser, però sento una certa buidor.
M'ha agradat estar amb ella. Tot i l'exigència de la situació, la trobaré a faltar una mica.
Demà provaré de posar ordre a casa, i tornar a la rutina de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada