Sembla que els dilluns no han de ser difícils a la feina.
La gent, descansada i esboirada per la gràcia del cap de setmana, hauria de ser receptiva i encarar la feina amb ganes.
Doncs, avui, semblava un dels pitjors divendres que recordo.
Una cascada de gent que provava de tirar pilotes fora i passar la patata calenta en algú altri, fos qui fos, en trobar-nos amb un petit embolic.
He hagut d'aguantar arengues de tot tipus, alguns crits i fins i tot una paraula malsonant.
En aquest punt, no us penseu, i d'una forma ben diplomàtica, he frenat molt seriosament al meu interlocutor.
I la cosa, us ho puc ben assegurar, no anava amb mi.
Però he estat un més de la colla d'ases dels cops que hem rebut.
Quan semblava que tot encalmava i em podia relaxar, he constatat un cop més com la mama perd poder cognitiu a marxes forçades.
No és capaç d'entendre ni recordar coses que varem parlar llargament el passat divendres, i que ja li havia explicat dotzenes de vegades en altres ocasions properes.
Ja veurem quant de temps podrà viure tota sola. No ho tinc gens clar.
Per sort, aquesta nit hi ha assaig, i podré cantar i riure a pler tot gaudint de la música.
Segur que netejaré de boires l'horitzó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada