Et sents lligada a les teves misèries
sense més força que la teva per reeixir
i camines sempre amb un pes feixuc a l'esquena
que t'aixafa, que t'ofega
que no et deixa marge per avançar.
I avui t'has quedat sense aquella música
que et porta al teu recer amagat
a on ara tampoc entra la llum del dia
i busques el camí a les fosques
donant-te cops i fent-te nafres
que només serviran per recordar-te
que per a tu no hi ha escrit un final
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada