Vehicles

Ahir vaig dur a rentar el cotxe. Vaig fer cas dels meteoròlegs, que havien vaticinat que les pluges s’han acabat. Li calia força.
Diuen que els cotxes són un reflex de les persones, i puc dir que els dos últims que he conduit, en quant a la forma decididament fan per a mi, però no en quant al color.
M’agraden els colors llampants i avorreixo els acabats metal•litzats.
Quan vaig comprar l’anterior, un Ford Ka, teia la idea d’un groc picant, però no hi era de sèrie. Tot i així, vaig sortir del concessionari amb un vehicle d’un violeta una mica fosc però molt bonic que, malauradament, amb els anys i el clima de Begues es va fer malbé fins a semblar permanentment brut i apagat.
Ara ha estat pitjor. El Nissan Micra que vaig triar, un model senzill, havia de ser vermell. Em varen assegurar que no hi havia cap problema. Malauradament a Anglaterra es va tallar la producció tot esperant un reestiling que no ha fet més que afegir quatre ornaments i reduir prestacions al model escollit.
Així ha anat a parar a les meves mans un cotxe de color gris plata, això si, amb les prestacions adequades.
No m’hi faig encara, en aquest color trist, tot i fer uns vuit mesos que el condueixo.
Sort que el vehicle ha complert en la resta amb les expectatives posades en ell.
Avui, coincidint amb el inici de l’estiu meteorològic, he sortit al carrer amb un cotxe net i polit, encara que avorrit.