Aquests dies, en entrar al menjador de casa, trobes una cosa diferent. Un perfum magnífic ambienta l'estança. Les culpables, un grapat de gardènies collides del jardí de la mama.
En té tres plantes, que ara gaudeixen d'una floració espectacular.
Ja ho fan això, treuen les flors a borbollades. Tot d'un plegat s'omplen de poncelles i un esclat blanc, gruixut i carnós, perfumat, il·lumina el jardí.
Quan era petita n'hi havia només una, de gardènia, al jardí, però d'una mida molt gran.
S'estava en un gran test, en un pilar que delimita la barana, al bell mig. En sortir, era el primer que veies. I en feia moltes, de flors.
Tot sovint a plaça, a sobre del taulell hi havia un recipient ample i no gaire alt, amb un dit d'aigua i un grapat de gardènies. A tothom agradaven. Eren objecte de molts comentaris.
De tantes com n'hi havia, fins i tot se n'havien portat per fer el ram de núvia de les filles d'algunes clientes.
Curiosament, el meu ram també en va portar. Però ja no eren les de casa. La gran planta s'havia marcit.
Ara, de tant en tant, en cullo un grapadet, i aprofito per obsequiar-ne a la gent que m'estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada