Dubtes

Sóc un mar de dubtes.
Ara mateix, no se a on és el llindar entre la meva obligació de cara als altres i la meva llibertat de decidir.
Tinc dues persones, extremament properes, potser massa i tot, que reclamen la meva atenció i el meu carinyo i no sóc capaç de correspondre. No és que no me les estimi, però de totes dues conservo aquell regust amarg i em costa molt fer rés més.
Sóc de mena carinyosa, potser en excés, però sempre ha estat un sentiment natural. No puc forçar la situació.
Es pot quedar més o menys bé amb gent llunyana, però no seria capaç de falsejar una cosa tant important com l'estimació, el carinyo, l'amor.
Tot seguit, ve el sentiment de culpabilitat. Tendeixes a pensar que no t'hi esforces prou, que no dones el millor de tu mateixa, i així és, però no et surt de cap altre manera.
Intento aprendre a viure aquestes relacions amb tranquil·litat, amb anàlisi, fent-les el més plaents possible, però no en sóc cap experta. No em surt gaire bé.