Sempre t'ha agradat el mar.
A l'hivern, tant si és gris i calmós com brau i furiós, t'agrada gaudir del seu espectacle. T'enalteix l'esperit.
A l'estiu, sempre que pots, que no és gaire, t'hi endinses. No tens por i nedes, ben lluny de la costa, per sentir la seva força.
I en surts amb empenta, amb una sensació de plaer especial.
A la vida, si cal, nedes a contracorrent, salvant onades i tempestes per tal d'arribar al port adient, però, en determinades ocasions, també et deixes portar per les onades. No és feblesa.
T'agrada anar seguint el camí traçat per algú altre, ara pujant, amb molt d'esforç, per onades gegants, ara gaudint d'un mar en calma. I no, no és feblesa. És la sensació de saber-te conduïda, acompanyada en un camí emocionant, encara que la ruta potser no et sembli sempre la més adequada.
I així ets feliç.
Ets un peix alegre i valent, i no t'ofegues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada