Un vespre agradable

Ahir vaig gaudir d’un vespre agradable.
Malgrat algunes boires que m’acompanyen, tot el que vaig fer em va omplir de bones sensacions.
Els balls llatins em varen ajudar a descarregar, fent exercici de valent i deixant anar, finalment, unes bones rialles, d’aquelles que es contagien.
En arribar a casa, dutxa i pijama, amb aquella mescla d’olors del sabó de la meva pell i el suavitzant de la roba...
El sopar, senzill però especial, ja que la Montserrat m’havia obsequiat amb ous d’ànec, que varen acabar en unes truites una mica boterudes però molt gustoses.
Mai els havia tastat els ous d’ànec. Tenen una consistència més elevada que els de gallina, que fa que costin més de batre. A més, eren molt frescos, ja que aquell animaló no para de pondre.
Un bon sabor per al paladar, unit a la satisfacció del regal rebut, acompanyats amb una amanida amb força coloraines i uns maduixots de postres em varen semblar una combinació plaent.
Després, una estona d’estudi.
Aquell CD amb la meva corda gravada, que sona d’una manera suau i, com no, molt ben afinada, em proporcionava pau alhora que em mostrava aquell mi natural que jo m’entesto a fer sonar quasi bemoll.
A fora, una pluja potent i generosa, que em va acompanyar fins al llit, a on una estona de bona lectura em va preparar per a dormir.
Un bon final per a un dia de feina.