Desgavell

M'ha agafat per sorpresa.
Tot i que en sóc molt conscient del que comporta aquest estat de pre-menopausa, no he pogut controlar gens el desgavell d'aquests dies.
Una de les coses que em dona més seguretat és l'acceptació i el control del dolor que pateixo habitualment. Va ser difícil, però ara no m'angoixa gens ni mica i, fora d'algun petit crit quan la fiblada em sorprèn o els comentaris que fas del tema en confiança, visc com si no existís.
Totes les dones coneixem bé els canvis d'humor que ens comporta el nostre cicle vital de tant en tant, però aquest cop ha estat diferent. És com si una gran allau hagués descarregat a sobre meu, colgant-me i desposseint-me de mi mateixa, xuclant-me tota la energia.
Una Cesca sense Cesca.
Suposo que han confluït una sèrie de successos que s'han sumat en cascada i m'han deixat fora de control. Però ho tinc ben present. El proper cop, si és que n'hi ha, m'agafarà ben falcada al terra i provant de respirar amb força sota la neu, amb les eines adequades per sortir a la llum el més ràpid possible.
Si més no, ho intentaré.
No vull deixar de ser jo mateixa.