Aquests dies he tingut un exemple clar a casa de com la nostra actitud davant les coses pot fer que aquestes funcionin millor.
Han operat a la mare de cataractes. A finals d'abril l'ull dret, el dilluns passat, l'esquerra.
En un principi tot va ser un drama, que va agafar una mida desproporcionada.
Una bona colla de dies abans de la primera operació, tot es va convertir en un gran problema i, per més que intentéssim explicar-li la situació real de les coses, no va fer cas de res. Fins i tot es va acomiadar de molta gent com si potser no els hagués de tornar a veure. Va sortir de l'hospital esgotada i, malgrat la sorpresa de poder veure les seves flors d'uns colors molt més bonics, cosa que la va animar força, la recuperació va estar llarga i feixuga.
Un mes pel mig de converses i explicacions, amb l'ajuda inestimable de la seva veïna Montserrat, que sempre intenta que toqui de peus a terra, acompanyats per un bon resultat, han fet que encarés el segon quiròfan d'una manera ben diferent, sense dramatitzar.
Tot ha estat molt més fluid, i, al estar més tranquil·la, no es va cansar ni la meitat, fent que la recuperació sigui radicalment diferent.
Un visca per al seu canvi d'actitud, que potser l'ajudarà a veure la vida d'una altre manera, més positiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada