Setmana especial

Ha estat una setmana estranya, diferent i alhora molt intensa.
Després d'un cap de setmana tremendament sentit, la forta pujada del dilluns va ser recol·locada el dimecres, amb tot el grat per part meva, però també amb la dificultat d'esmorteir ràpidament l'amplitud de les ones creades. Aquests petits seismes sempre deixen algunes esquerdes a través de les quals una fa petites bestieses, però bé, som humans i necessitem descarregar-nos.
La serenor però, ha tornat.
Ha estat una setmana de marató de metges. Tres dies seguits he anat a Barcelona a tres consultes diferents. No totes eren per a mi. Ha estat empipador el fet d'haver de sortir de la feina abans d'hora però és clar, ajustant al màxim el temps. Tot i que procuro prendre-m'ho amb calma, sempre hi ha uns neguits associats: embussos, aparcament... Un cop aconseguit el fet d'arribar a l'hora, una curiositat: m'he tornat molt reposada en quan al fet de les sales d'espera. Porto un llibre a la bossa i si no em ve de gust mirar revistes, com ha estat aquests dies, m'endinso en la lectura procurant aprofitar una estona en la que, si t'ho penses bé, no pots fer més que gaudir del temps donat.
A la feina, dos detalls afalagadors.
En una conversa tot prenent un cafè amb el Martin, aquell noi polac, em va dir "tu siempre estás contenta".
Avui, una colla de representants, que em coneixen fa anys, s'han sorprès de la meva edat. Me'n posaven trenta-sis, el que més, trenta-vuit.
Tot plegat no te gaire importància, però m'agrada veure el que transmeto als demés.
Ara, un cap de setmana llarg del que espero temps per a moltes coses. Veurem en què queda tot plegat!