Ahir per la tarda vaig anar a prendre un te amb una noia que, tot i que també viu a Begues, feia més de dos anys que no veia.
Va estar realment agradable.
Em va veure molt canviada i un parell de vegades em va dir que brillo.
Diu que se'm veu feliç, i puc dir que és veritat.
Tot i que avui em trobo malament, doncs el maleït refredat ha revifat virulentament i m'ofego, tot i les dosis de cortisona que m'estic prenent, la empenta no em deixa, i l'ànim, encara que hi ha moments de feblesa, suposo inevitables, és fort.
He aconseguit un equilibri que mai hagués somniat, i que provaré de mantenir al llarg de tot el camí que per a mi hi ha traçat.
Celebro donar aquesta imatge!
2 comentaris:
Enhorabona. La més sincera (i una mica envejada)enhorabona. Sovint conec gent que viu bons moments i que no és conscient de la circumstancialitat d’aquests. Potser jo també en alguns moments he obrat igual.
Però quan algú assoleix plena consciencia de la seva felicitat i del camí que te (ho ha estat traçat) simplement denota un treball previ intens. Això és el que te valor i no els moments bons que cauen del cel. Enhorabona per la feina i els resultats, admirable.
Em faràs posar vermella!
Tots hem viscut bons moments sense adonar-nos de la seva fugacitat.
També t'he de dir que durant molt anys no he estat a l'alçada, i m'he deixat portar per les circumstàncies adverses.
Ara, poc a poc, procuro dur la vida pel camí que he triat i, sobretot, gaudeixo enormement de les coses bones que, si t'hi fixes una mica, tots tenim al voltant.
A més, el somriure i bon ànim s'escampen i et retornen amb escreix.
És l'avantatge de portar un quatre al davant...
Publica un comentari a l'entrada