Estudis

De fa pocs dies, a la classe de ball han posat un gran mirall. La idea és el veure'ns els moviments tal i com els fem, i així poder corregir millor el gest. Encara en falta un altre i per això quedem una mica comprimides.
Mentre ballava, allà al fons, veia de resquilló una dona, amb un aire encara jove, que, tot i fer les passes adequades, no es mou amb molta gràcia, potser degut a que els seus malucs, malalts, li traven el gest. Lluïa una faldilla texana, estreta, curta però no gaire, i un jersei blau, ajustat, d'un to semblant. Mocador al coll i botes negres. Cabell curt i un somriure franc a la cara.
És una dona forta, ho ha aconseguit. També ha aconseguit ser feliç i ha après a lluitar.
Amb el cor ple, ha tingut la força necessària per decidir-se a demanar a la seva universitat d'acabar els estudis.
En altres temps, aclaparada per les circumstàncies, no va saber estar a l'alçada i no va acabar la carrera. Ara, ho farà.
Finalment ha rebut una carta del deganat en què li concedeixen aquesta oportunitat. I sap que la aprofitarà.
Aquest cap de setmana, trauré la pols dels vells apunts, per tal de decidir per a on començo. Per tal d'encarar aquesta important i decisiva etapa.
Sóc conscient que seran temps durs, en què hauré d'aprofitar totes les hores disponibles per estudiar, i que hauré de deixar moltes de les sortides que acostumo a fer.
Per al meu cap, tornaran a ballar electrons deslocalitzats, fórmules matemàtiques i molts conceptes que, a més de memoritzar, necessiten d'una comprensió prèvia complicada.
I és que són molts anys sense endinsar-me a fons en aquest món de la química, la termodinàmica, la electrònica..., i de segur que moltes coses estaran força rovellades.
La il·lusió, però, és gran. I el convenciment de la capacitat d'arribar al final, també.
Segurament aquest bloc no gaudirà de tantes entrades, però segur que hi aniré traspassant moltes de les coses que em passin. Ja ho anireu trobant.
Tot és començar.