Ha estat inoblidable. Tot i que ja l'hem cantat uns quantes vegades, no deixo mai d'emocionar-me quan hi ha un concert de Mar i cel.
Com sempre, hi ha hagut els neguits propis d'aquests grans muntatges, però no he deixat mai de ser feliç.
El cant coral té una màgia especial.
Aquí unes imatges.
3 comentaris:
QUE guapos estàveu tots.....sobre tot el narrador....sempre amagat al fons!!!
EPPS, i no és amor de filla, no!!!!
Je, je...
Fixa't que al web el Tomi ha penjat una foto en què només surt ell, tot fent la introducció!!
Petonets!!!
Ja l´he vista. Han quedat molt maques,com sempre.
Ens veiem.
Publica un comentari a l'entrada