Arròs

Avui, amics a dinar.
Faré arrós, arrós de peix.
Recordo la sorpresa en saber que als restaurants, i a moltes cases també, és tradició el menjar arrós els dijous. A casa meva, sempre en diumenge.
No el menjàvem tots els diumenges, és clar, però sí que era un dels menjars que acostumàvem a fer.
L'arrós té un avantatge que aprofito: puc tenir fet el sofregit i, en el moment que cal, tirar l'arròs.
Avui em va bé doncs no puc saber amb certesa a quina hora arribarà el Tomi, doncs treballa.
Hi ha moltes maneres de fer-lo, però la mama diu, i crec que té raó, que tota la gràcia està en el sofregit.
I jo, en segueixo el seu costum: primer, passo per l'oli els escamarlans i les gambes, que retiro un cop són rossos, i, en aquell mateix oli, ara ben gustós, hi faig un sofregit de ceba, all i julivert i una mica de tomàquet. Amb paciència, que quedi dauradet. Un cop acabat, allà a dins hi cuino la sípia i el calamar i, quan ja són ben fets, hi torno a incorporar els escamarlans. Una volta, i hi afegeixo l'arrós, per tal que s'amari de tot. I ho deixo. Quan és el moment, l'aigua i au!, a bullir.
M'oblidava dels musclos, que obro a part, i en colo l'aigua que també aprofito. Tot dóna gustet.
Ara, plego, que encara he d'anar a comprar el peix!