No em puc permetre el plor
però l'angoixa m'ofega
No puc jugar amb la tristesa
tot i tenir-la al costat
Condemna eterna sense final possible
cruel destí per uns cors trencats
Tornarem a viure
tornarem a riure
però ens sabrem units, sempre
en la fosca i dura fatalitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada