Per anys que visqui, crec que mai m'acostumaré a certes reaccions de la naturalesa humana.
La por ens fa fer bestieses; des de ofegar sense compassió a l'ésser estimat, per tal que no marxi, escapçant les seves possibilitats de futur i fent-lo infeliç i depenent, a tallar-nos les venes per tal de no fer més crits apassionats d'aquells que ens fan viure de debò.
El temps ho posa tot al seu lloc i, quan siguem vells i savis, de segur que ens penedirem de les passes fetes i les no fetes que, lluny de portar-nos a la felicitat ens han dut angoixes.
M'estimo, i molt, a tots aquests éssers que pateixen sense remei i omplen la meva vida de goig, felicitat, desconcert i tristesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada