Un peix al Montau
dimecres, 6 de febrer del 2008
Espera
Com s'allarguen les hores
quan esperen els teus mots
s'esfilagarsen i s'estripen
i en trencar-se,
un plor
Que reposi l'infern!
La seva veu ofegada
per la dolça alegria
que desprèn el teu cos
Un ram de ginesta a les mans
i aquell ocell que refila...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada