Avui la meva neboda gran fa vint anys. Vint anys!!!!!
Si sembla que va ser ahir que me la posaven als braços, amb aquells ullassos negres i el cap ben aixecat, mirant-ho tot...
Aquesta, ara ja una dona, exuberant i guapíssima jove sempre m'ha tractat com si de debò fos de la família. És la filla d'uns molt bons amics. De fet, el seu pare és el meu padrí de casament.
Aquesta colla de gent sempre ens han fet sentir part directa de la seva família, compartint-ho tot, els bons i mals moments, alegries i penes, reunions familiars, hospitals i festes...
D'aquesta gran relació en tinc quatre, de nebots, que el millor que em donen és el gran i franc somriure que fan quan em veuen. M'estimen i me'ls estimo, molt!, i ens trobem molt a gust junts, malgrat que som força diferents.
Tot i no haver-hi sang pel mig, són un dels lligams més importants que tinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada