Aigua

Dissabte al vespre un amic va sortir a fumar a la terrassa. De sobte, es va sentir: plou!
Ja ens veus tots allà, mirant la pluja, bocabadats, amb aquella sensació d'alegria, acostant-nos a la barana per tal de rebre algunes gotes sobre la cara.
Només va ser un ruixat, això si, generós. Una petita mostra del que necessitem, sovint i intens.
No entenc ben bé què passa amb el clima.
Uns experts diuen que és degut a totes les bestieses que li fem al medi ambient. D'altres, que son etapes naturals, cicles més o menys donats per la naturalesa del clima mediterrani.
El fet és que jo recordo aquelles tardors de quan era petita, sempre amb les botes d'aigua i trepitjant bassals. El paraigües que es trencava, la mare que em renyava...
Necessito l'olor d'un bosc humit, el so esquerdat del bassal gelat en trencar-se, aigua a dojo.
Aigua alliberadora i mare fecunda de tota la natura, generosa i abundant.
Melangia per l'aigua. Melangia per la vida