En un rebrot d'entusiasme i,
malgrat les meves pors,
tota feliç vaig adobar la terra
Aquells brots verds i forts
ara escapçats, llàstima!
es marceixen a la panera
Però ja fa dos dies que espurneja
i potser la terra és prou humida...
Qui no et diu que un dia
trobaré el camí
pel que conduir la vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada