Matí de dissabte

Avui estic xerraire.
Pot semblar estrany ja que casa meva sembla un camp de batalla desprès de la desfeta final, i el meu cap també. M'explico: la taula oberta del tot i plena de copes buides, ampolles de vi i cava, restes de les postres... i bé, la cuina no s'hi queda enrere!
D'aquí a una estona, després d'haver tornat a buidar la gerra de l'aigua (mira que me'n donen de set, les farres!) prendré un bon cafè i ho enllestiré tot. Ja cal que m'espavili, doncs encara he de preparar un pastís d'aniversari per aquest migdia i anar a Gavà a comprar d'aquelles emprenyadores espelmetes que també em va tocar patir amb el meu pastís: una per any. I ara, ja té el seu mèrit!
Ahir em preguntava sobre la conveniència o no d'exposar el meu perfil al bloc. No tinc una resposta clara.
Potser el que m'atrau més és posar-hi una fotografia meva, ja que quan passejo per altres blocs sempre agraeixo lligar a una imatge a tot aquell embull de pensaments i maneres de fer.
El que no m'agrada gens és tot allò de "llibres preferits, música que t'agrada, etc"
Sembla que t'encasellis en quatre coses i, coi!, som molt més complexes!
Pensant en tot això em vaig preguntar com em podria definir i, si t'ho penses una mica, sóc una persona de molts contrastos.
Hi ha aquella Cesca de cara a fora fresca, planera, jovial, d'ulleres llampants i molt riallera i també la Cesca de dins, introspectiva, seriosa, que gaudeix de la solitud i la meditació.
Hi ha la Cesca de les farres, la que aprèn a ballar llatins (bé, ja en parlaré un altre dia d'això dels llatins), i gaudeix donant una imatge un pel atrevida, i la Cesca de Bach, que s'emociona profundament amb la música antiga, fins al punt d'espurnejar-li els ulls.
Hi ha la Cesca a la que no importa el no tenir temps de dormir entre setmana si la ocasió s'ho val, i molt sovint s'ho val!, però també hi ha la Cesca rigorosa en la seva feina, que, per anys que passin, treballa amb la mateixa cura que el primer dia, per tal que els assajos i proves siguin correctes.
Soc una mica de tot això i potser moltes altres coses...
Hi donaré més voltes, i ara, a la feina!