Estic iniciant un moment delicat en la vida d'una dona.
Moltes coses comencen a canviar i t'hi has d'anar fent, de mica en mica.
Els qui em coneixen una mica no se'ls farà rar el saber que per a mi les olors són força importants.
Sempre tinc una sensació de benestar en acostar-me a algú que fa bona olor i em molesta profundament tot el contrari.
Des que era adolescent no he sortit mai de casa sense una dutxa, cabells inclosos, i un pessic de perfum. Colònies fresques que a mida que he anat creixent han augmentat en intensitat, però no gaire. Nomes aquella mica d'embolcall...
Doncs ara, ve t'ho aquí, el cos em traeix: de cop i volta començo a suar... i bé, horrorós!
He hagut de fer una intendència nova. Tovalloletes humides a la bossa, doble dutxa a ple hivern i doble canvi de roba.
No dono a bast de rentar jerseis!
A més, he passat uns dies una mica fleuma.
En lloc de gaudir amb tranquil·litat la joia que m'envolta, he agafat pors i m'he posat neguitosa.
Avui ha sortit el sol i amb ell l'optimisme que m'és propi en aquests últims temps.
Lluitaré en cos i ànima per guanyar la partida en aquestes fotudes hormones....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada