Fotografia especial

Hi ha fotografies que només són boniques, n'hi ha d'altres que et recorden fets concrets, però d'entre totes sempre n'hi ha alguna que sobresurt: et fa reviure sensacions molt especials.
Aquest estiu passat vaig repartir les vacances en dues etapes diferents: un cap de setmana llarg a Salamanca i més tard una setmaneta a Madrid.
Així d'entrada sona fatal, però tot i ser un estiu diferent, tenia els seus motius, que ara no venen al cas, aquest empatx de provincianisme.
Salamanca em va sorprendre. Tot i la calor exagerada que ens va tocar patir, varem empapar-nos de pedres boniques, i també de bon pernil, és clar!
Hi va haver un dia especial. Després d'un matí de no parar amunt i avall ens trobarem amb un bon amic per dinar. Bon menjar i millor conversa. Al vespre, un espectacle deliciós. Abans, la foto.
Tres persones en són artífex d'aquell moment que destil•la felicitat.
Per una banda, el fotògraf, que no només és un expert, sinó que em coneix millor que ningú i sap mostrar el que em passa per dins.
Per l'altre, el nostre amic, que va enriquir el dia no us podeu imaginar fins a quin punt.
Finalment, algú que m'estimo molt, que em fa de marona, i que em va regalar el bonic vestit (a mi m'ho sembla) que vaig lluir aquella nit.
A casa tot va tard i fins ahir no vaig tenir les còpies en paper.
Una és per l'àlbum, i per tant, també per al fotògraf. L'altre és per aquesta mama especial, ja que no disposa d'ordinador.
Finalment el mail durà la tercera.
Potser no arriben en el moment adequat, ja que ha passat massa temps i les circumstàncies no són les millors, però bé, mai és mal moment per donar les gràcies.
Gràcies a tots tres!!!