Gest

No fa massa dies que a l'empresa van canviar el sistema de control d'horaris.
Durant mols anys havíem usat unes targetes de plàstic perforades, del tamany de les de crèdit, que tothom s'enduia a casa. Després amb uns targetons de cartró, exposats en un fitxer al costat de la màquina, que cada dos mesos s'havien de renovar.
Ara, més modern, l'aparell consisteix en un quadre amb una petita pantalla, i un espai quadrat al costat, amb fondària suficient com per ficar-hi mig dit; una llum vermella il·lumina el seu interior.
I és que el control es fa a través de l'empremta dactilar.
Cada matí, has de posar el dit en aquell forat i esperar que a la pantalleta surti el teu nom, validant l'entrada.
Tot plegat està instal·lat a la zona de fàbrica.
I aquest matí, en que les boires empantanegaven el meu cervell, estava jo en aquesta feina, ja que de tant en tant ho has de provar dues o tres vegades.
En acabar m'he girat i he rebut, com un gran premi, un somriure generós i franc per part d'un noi que no fa pas massa temps que ajuda en les feines de taller.
És polac, i de segur que la vida no li ha estat fàcil si ha hagut de venir fins aquí a treballar, però sempre desprèn amabilitat i optimisme.
El seu gest m'ha ajudat, obrint una petita finestra, oferint un bri de llum que alleuja aquest camí llarg i polsegós pel que ara m'ha tocat avançar.