Ha caigut a les meves mans un disc en que la pianista ha escollit peces de Klein, Webern i Prokofiev, amb el lligam conductor de la tristesa per l'horror nazi.
Al final, un poema, que dóna nom al disc.
M'ha impressionat la pena que transmet, la pèrdua de la fe en la humanitat.
Aquí el copio, i a sota la traducció que puc fer amb el meu pobre alemany.
Accepto tota classe de suggeriments, doncs segur que es pot fer molt millor.
Hier ist Friede.
Hier weine ich mich aus über alles!
Hier löst sich mein unfassbares,
unermessliches Leid,
das mir die Seele verbrennt...
Siehe, hier sind keine Menschen,
keine Ansiedlungen.
Hier ist Friede!
Hier tropft Schnee leise in
Wasserlachen...
Peter Altenberg
Aquí hi ha pau.
Aquí ploro desconsoladament per tot!
Aquí es desfà la meva inconcebible,
immensa pena,
que em crema l'ànima...
Mira, no hi ha homes,
no hi ha pobles.
Aquí hi ha pau!
Aquí cau la neu silenciosament
en els bassals...
Peter Altenberg
1 comentari:
Hola!
Sóc la Mireia, la pianista. Quina il.lusió veure que t'ha arribat el que volia transmetre, la veritat. No ho vam dir al disc, però aquest poema està musicat per Alban Berg als Lieder op. 4. (Potser ja ho saps, però no està de més dir-ho, sobretot perquè són unes peces d'una bellesa sublim...)
Fins aviat!
Mireia
Publica un comentari a l'entrada