Natura

Cada matí, en quant em llevo, una de les primeres coses que faig és anar al safareig i girar les làmines del panell que ens fa alhora de paret i finestra, per tal que la llum natural entri dins la cuina. I faig una ullada al jardí.
No fa pas tant, em mirava amb una certa angunia l'herba, encara verda, a la que donava molt poc temps de vida, donada la sequera i la prohibició de regar.
Ara, amb la gran quantitat d'aigua que ens ha caigut, està preciosa.
I aquest matí me la mirava amb una certa satisfacció.
Sempre m'ha agradat molt la natura, i puc dir que visc en un lloc privilegiat.
Tots els matins gaudeixo d'un espectacle fabulós en agafar el camí de la feina.
Aquells camps d'un verd intens i els boscos, tant bonics, que es lleven amb un joc imponent de llums, em fan somriure moltes vegades a l'hora que faig ganyotes per evitar que el sol m'enlluerni. I em sento bé. Aquella visió m'omple per dins i fa que encari el dia amb optimisme.
No paro de donar gràcies per les pluges d'aquesta primavera, i celebro cada xàfec encara que de vegades rondini per si s'ha mullat el gos o s'embruta la casa.
Afegeixo una foto del meu jardí. Està bonic!