Aquest post te'l dedico, Montserrat!
Has vist les fotos? La mama em va donar un esqueix petit però arrelat, diria que ja fa un parell d'anys. Em va explicar que la seva era alhora un esqueix d'una planta que venia de casa teva. El més curiós és que a ella se li ha mort i ara seré jo qui li torni a passar.
Te uns colors molt bonics i una lleugera brillantor... En saps el nom?
La tinc al forat de la llar de foc, quan no la encenc, és clar!, je, je..., i te una magnífica orientació sud, amb força claror tot l'estiu i un solet que enamora a l'hivern. Està clar que a ella li agrada!
Ja n'he donat a una bona amiga a qui li agrada molt, i hi ha encara fills per seguir traient si algú més en vol.
Sempre em fa pensar amb tu!
9 comentaris:
No sé com ni perque le perdut pero ja buscare el nom i tel diré,devegades despres del temps tornan a sortir sense mes explicació,cuidala per si no en trovo per la mama i per mi.P:...
Gràcies! Si en necessites, ja ho saps!
Petonets
Te´n puc demanar un d'aquests fillets?
M'encanta quan veig que sóc capaç de fer créixer plantes i que rebroten cada any i es fan grans. En tinc dues que té deu anys i de tant en tant em fan patir i després agraixen els meus esforços i dedicació i créixen.
I tant! Quan vulguis, te'l porto!
De fet, em fa il·lusió que me'l demanis!
Jo també vull una miqueta. Petonets. "gordi"
"gordi?" Aaahhhh!!!!! Qui ets, gordi?
Encara en puc treure un brot....
T'he llegit en un altre post, "gordi", i... ja, ja, ja!!!!
em sembla que ja t'he caçat!
Un petó ben especial.
Ep! Ja em faràs saber quan et va bé que te la porti.
"gordi" je, je...
Benvolgut anònim, m'hauràs de fer un senyal aclaridor ja que t'he confós. Algú proper al bloc i a qui agradin les plantes...
Suposo que forma part del meu encant el fer aquestes badades... je, je...
Publica un comentari a l'entrada