Revetlles

Aquesta nit és la nit de Sant Joan, però no m'agraden gaire les revetlles.
No us penseu ara que no les celebro gens, no, però és un tipus de festa que mai m'ha fet massa el pes.
Si hi ha amics que et conviden, sempre m'afegeixo a una o altre festa, però no en sóc gens amant de fer-ne a casa. I ja sabeu que em fa molt poca mandra preparar gresques a casa.
Recordo de petita que amb el pare enceníem bengales, i em feia un tip de dibuixar rodones a l'aire mentre les espurnes anaven crepitant. També tiràvem algunes bombetes, però poca cosa més.
No m'agraden els petards de soroll. Gens. El que m'agrada són els focs artificials. Totes aquelles fonts de llum que es van deixant anar a poc a poc en el cel i et fan somiar coses boniques.
Com que en el seu moment eren molt cares (suposo que encara deu de ser així) ens conformàvem a pujar al terrat i gaudir les que s'anaven veient per tot el veïnat.
Eren estones agradables en les que, després d'un bon tall de coca i una mica de cava, aprofitàvem la bonança de la nit i rèiem junts, tot comentant els dibuixos gravats etèriament en el cel.
Sense ell, tret de contades vegades, tot s'acabava amb un bon sopar al jardí.
Ara, a Begues, a on els espais són molt diferents dels de ciutat, moltes vegades sóc a casa d'amics o m'afegeixo a la de la comunitat on visc, però trobo a faltar aquell somriure per sota del bigoti tot encenent il·lusions, tal i com sempre sabia fer el pare.