No em trobo
Em miro al mirall i no em veig
La meva pell és la meva pell
però no l'interior
No sóc jo
Una fredor estranya se'm menja
per dins apoderant-se de les
meves entranyes
Una distància palpable
espessa, m'allunya de mi mateixa
sense més marge per les emocions
que aquesta perplexitat
aquesta sorpresa i la incertesa
del que haurà estat de mi
3 comentaris:
No pateixis, nena dolça, que l'ànima noble i que estima, sempre troba el camí per tornar a estimar-se i la manera de ser altre vegada la persona que sempre s'ha agradat . A leshores la glaçó es tornarà una sensació càlida i la vida tornarà a donar-te tota la seva maravella i la força per guadir-la.
Petonets. "gordi"
no volia dir la glaçó, volia dir el gel.
no volia dir guadir-la, volia dir gaudir-la.
je.je. El Pompeu Fabra encara no està controlat.
Caram! Moltes gràcies! Les teves paraules són encoratjadores i afalagadores.
Una colla de petonets de tornada!
Publica un comentari a l'entrada