Activitats

Ara a dos quarts de sis marxo cap a ciutat, doncs he de recollir unes partitures.
A pesar de tot m'he decidit a participar en aquell concert de cant gregorià que em feia molta il·lusió.
He treballat força aquest matí, dedicant un munt d'hores a anar ajustant el programa de gestió de l'empresa. L'amo cada cop em passa més feina al respecte i, tot i que ell és de tracte complicat, ens estem entenent força bé.
I ara s'està coent un flam ple de fruites en almívar, per al dinar de demà de la coral.
Tot i que hi ha algunes coses que no porto al dia, procuro no deixar de fer una bona colla d'activitats.
L'ànim no és l'adequat, i avui, suposo que degut als neguits que es passegen a l'ample en mig de les meves atrotinades neurones, una contractura d'aquelles que fan que sembli que et passa el corrent des de'l coll fins a les puntes dels dits de les mans em fa molt la guitza.
Ahir encara hi va haver estones de temptació de llagrimeta, però no hi vaig caure.
Provo de fer el que s'ha de fer, i, tot i que es suposa que és el que necessito, i així ha de ser, em fa una mica trista el fet d'haver perdut aquella música. Ja m'hi faré.
Procuro no deixar entreveure massa el meu estat d'ànim.
Aquest és potser l'únic reducte, a més de una miqueta a casa, és clar, a on em deixo anar.
Procuro solucionar els neguits mirant-los de cara, analitzant cada situació, i buscant solucions.
Penso que no serveix de res procurar només de distreure'm tot mirant cap a un altre costat.
En la mida del possible, vaig posant fil a l'agulla.
Per què no recordo mai que he de tapar la cassola si vull que es cogui el flam?
A veure si encara faré tard...