Eduard

Aquesta tarda he conegut l'Eduard.
Ja fa un temps que sé de la seva presència, però encara no l'havia vist mai.
L'Eduard és un bebè de cinc mesos, que viu a l'escala del costat de casa, al pis que comparteix paret amb el nostre.
Els banys d'ambdós pisos tenen la mateixa sortida de ventilació i això afavoreix que, en certs moments, se sentin segons quines veus de l'altra casa.
I fa temps que gaudeixo amb les agudes i alhora dolces moixaines que li fa la seva mare.
Avui hem coincidit al carrer i he anat de seguida a veure aquell ninet.
És un nen morenet i molt rialler, que de segur ben aviat veurem córrer pel jardí de casa.
He felicitat els pares, i els hi he fet saber com gaudeixo d'aquesta companyia tan especial.
Se'ls veu molt però que molt feliços, amb una felicitat que es transmet.
Marxo a dormir amb un somriure tot recordant aquella família tan plena.