Pintem

Aquest vespre ha tornat a tocar pintar cabell.
He triat un color més vermellós, doncs l'anterior no agafava el color albergínia que jo volia, i he decidit canviar.
Ara els meus cabells tenen un to una mica atrevit, però ja m'agrada.
En el moment de pintar-los enyoro molt l'Isi, el perruquer, doncs sempre tinc dubtes de si m'he deixat algun reducte sense color. I necessito una segona opinió, doncs una sense ulleres, ja us podeu imaginar.
Un cop empastifat, hi ha un temps d'espera en què el tint ha de fer la seva feina, i que passo com puc, doncs no hi veig ni un borrall i no puc descansar el cap enlloc per motius obvis.
Així, he passat mitja horeta asseguda al bany, amb un sudoku a dos centímetres de la cara, i conversant amb el Tomi que era aprop planxant.
I a esbandir!
Aquí, de cop i volta, m'he posat a riure, doncs la situació era peculiar.
Imagineu-me de genolls davant la banyera, amb el cap a dins, tot passant-me aigua tèbia, veient la gran quantitat de tint que queia, i anar cantant.
M'he adonat que estava entonant (bé, és un dir) un passatge de la missa en do menor de Mozart que assagem aquests dies.
Poc s'hauria pensat l'Amadeus en quina situació es trobaria la seva música!
I jo, és clar, vinga a riure!