El divendres al vespre, bé, he de dir que eren les deu de la nit passades, vaig rebre una trucada que em deia: com t'ha quedat el flam?
Em vaig fer un tip de riure, doncs immediatament em vaig adonar que la meva amiga Mª del Mar havia llegit el bloc.
L'últim cop que ens varem veure va sortir a la conversa el fet que escric un bloc, però no li vaig donar la dreça. I ella el va trobar.
La conversa no va ser tan llarga com hauríem volgut, doncs jo encara no havia fet el sopar (quines hores!), però el més bonic que em va dir va ser que em llegeix a diari i que li fa molta il·lusió doncs així se sent molt més en contacte amb mi, com si parléssim tots els dies.
El dissabte, en un dinar de la coral (d'aquí que preparés el flam), un company em va dir que m'hauria de dedicar a escriure, que ho faig prou bé, i que així seria molt més feliç.
Una altra companya em va comentar el fet que li sorprèn que hi aboqui temes personals, però el troba prou interessant.
Tots busquem i trobem coses diferents en un espai com aquest.
Jo hi aboco les meves vivències, i em fa feliç que gent que m'estimo les llegeixi. Que sàpiga més de mi del que potser es pot entreveure en el tracte diari.
Que ompli el buit que la manca de temps deixa per explicar petites coses.
El flam, molt bo, però el varen tallar a quadrets potser massa petits i es va trencar a bocinets. Els trocets de fruita de dins no varen ajudar gaire...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada