Estic en baixa forma.
Com no podia ser de cap altra manera, hem tornat en aquella època en què els refredats són molt presents en el meu dia a dia.
L'aire condicionat del laboratori, la calor del migdia i la fresca dels vespres, que a Begues ja és important, aconsegueixen que perdi la poca veu de que disposo, esternudi i moqui tot sovint i, aquest cop, a més, les meves angines decideixin que volen ocupar molt més espai del que tenen destinat habitualment.
El dilluns, a l'assaig, ja vaig veure que la cosa no rutllava, i vaig entendre l'origen dels potents maldecaps d'aquests últims dies.
El que més m'incomoda de tot plegat és l'esforç extra que necessito per treballar acuradament per sobre de l'embotament del meu cervell.
Sort en tinc del cafè i els analgèsics!
Ara, m'acostaré en aquella màquina a la que, un cop li has introduït la teva clau, li pots demanar un got d'aquell líquid de color fosc i olor penetrant, que em prendré amb tota la calma mentre aprofito l'estona de descans que encara em queda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada