Pletòriques

Ahir l'assaig va ser molt especial.
Va ser assaig per cordes, només sopranos i contralts.
Normalment gaudeixo més dels assaigs conjunts, ja que vas veient la evolució de les quatre cordes alhora, però ahir he de dir que vaig cantar molt a gust.
Una reordenació de posicions va fer que seies al meu costat una de les cantaires amb qui em sento més segura.
Totes dues érem molt contentes per aquest fet, i varem anar alimentant l'ànim fins al punt que cantàvem pletòriques.
Amb això no vull dir que ho féssim de conya, però sí que estàvem molt animades.
Aquell parell d'hores va passar volant.
El problema va estar quan vaig arribar a casa, doncs, tot i la infusió, no hi havia manera de relaxar-se adequadament per agafar la son.
I avui em pesen els ulls, i aquella pantalla grisa d'aquell tediós programa encara es feia més avorrida.
Encara no sé com prepararé el peix per al sopar, però el que sí que tinc clar és que ho faré ben aviat per tal de poder anar a dormir ben d'hora.