diumenge, 27 de setembre del 2009

Li diuen estrès

Des de que s'han acabat les vacances d'estiu, no vaig alhora amb el ritme de treball.
Un dia obligat de festa a la setmana, afegit a la Diada i la Mercè, han fet que les jornades laborals hagin sigut molt poques.
Poques sobretot per la gran quantitat de feina que tinc.
I treballo a dos bandes.
Per una part, la feina de laboratori pròpiament dita, i per l'altra la feina del programa de gestió de l'empresa.
El pitjor de tot plegat és que el meu cap de laboratori no és conscient de la gran despesa d'hores que representa l'ordinador, i, a més, dubto que li agradi que la faci, ja que em priva de portar al dia els assaigs.
Tot plegat, afegit a unes quantes boires personals, fa que treballi amb força neguit i acabi el dia nerviosa i amb un mal increïble al braç dret que fa que em costi molt agafar el ratolí.
Tot i que he aconseguit fer fora la majoria de malsons, no tots els dies aconsegueixo una son reparadora.
I vaig haver d'aturar l'estudi doncs, per més hores que em passés davant dels llibres, no aconseguia recordar quasi bé res del que havia estudiat.
I m'engreixo. Menjo una mica més del que deuria, no gaire, però faig poc exercici.
I si provo de fer dieta, m'angoixo.
Estrès pur i dur.
Poc a poc vaig tornant als llibres.
Crec que si sóc capaç de concentrar-me en els estudis evitant certes boires, aconseguiré una part de la satisfacció que necessito, i em sentiré bé.
A veure què passa.