El despatx de casa és una habitació petita. De fet, és la habitació més petita de la casa.
Hi tenim dues taules de metre i mig, tot d'estanteries i calaixeres, i un armari encastat.
Els mobles són els que teníem a Barcelona, i no aprofiten bé l'espai.
De fa molts anys tenim el projecte de moblar-ho a mida, amb mobles senzills i funcionals, per tal de poder organitzar millor el munt de llibres i carpetes que l'omplen. I per poder portar l'altre munt d'ambdues coses que encara tinc a casa de la mama.
En quan hi hagi pressupost. Ja se sap!
Doncs bé, amb la represa dels estudis, he hagut de posar a l'abast una colla d'apunts que necessito.
N'hi ha hagut uns però, que no els trobava.
Porto dies que, de tant en tant, m'agafa aquella fúria endreçadora i em passo una bona estona netejant i tornant a col·locar aquest material.
Avui ha estat una tarda d'aquestes.
He posat la Passió segons Sant Mateu de Teleman per començar a estudiar i, a la poca estona, la meva activitat contrastava vivament amb l'aire d'aquella música.
Ara en pateixo les conseqüències doncs he patit un atac de dolor, però he quedat ben cofoia del resultat.
Els apunts però, es resistien.
Quan ja tenia la intenció de desistir un cop més, m'he fixat en un bagul de canya d'un color verd oliva que hi ha en un espai mort entre les dues taules.
En obrir-lo he vist que era ple de carpetes, llibretes i, sí senyor!, els papers que tant em calien.
Llavors he recordat que vaig canviar la utilitat d'aquell bagul en un moment d'aquells en què trobar espai per les coses sembla missió impossible.
Ara, la música que sona és ben diferent. Cant d'aquell que mai em deixarà d'estremir; que afegeix una mica més de felicitat encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada