Hi ha una persona que conec fa vint-i-cinc anys. Tot va començar degut a les nostres parelles, amics de tota la vida.
No sempre ha estat fàcil, però fa un temps que varem refer la relació.
De mica en mica, el tracte s'ha fet més personal, més íntim, i puc dir que ara hi confio plenament.
No ens assemblem gens; gustos, maneres de fer, inquietuds davant la vida... però ens respectem i ens estimem. Moltíssim!
Em porta al cine a veure pel·lícules que jo moltes vegades no triaria, però sempre em deixo fer, ja que acabo passant molt bones estones. Després xerrem, davant d'una copeta de cava, fins a la matinada. Son uns vespres genials dels que procurem gaudir sovint.
Se que hi és sempre i de fet així m'ho fa saber. No cal que ho digui. Jo compto sempre amb ella.
És una de les coses boniques que em passen d'un temps ençà i per les quals em sento una persona molt afortunada.
Gràcies, Mª Jo!
2 comentaris:
Gràcies a tu per la carta, i ja saps, com La Caixa, a tota hora al teu servei!
Espero que tu també trobis en mi el mateix recer. Un petonàs!
Publica un comentari a l'entrada