El concert de dissabte

Ja està. Ja l'hem fet.
Cent cantaires, orquestra i solistes, tots allà fent petar un Rèquiem sota les ordres del Xavier.
Déu n'hi do! Quina experiència!
El fet que sigui la quarta vegada que ens hi posem no li treu gens ni mica d'emoció, ni una engruna!
L'assaig, força maco, i, el concert, com sempre, massa curt! No te n'adones i ja ets al final....
M'ha agafat en uns dies en que estic especialment cansada, potser la paraula adequada és esgotament, però ni així he deixat de gaudir-ne fins a la última nota.
Gràcies a tots pel bon humor i les ganes que es vivien per tot arreu i especialment a l'artífex de tota aquesta bogeria.