Aquesta tarda he anat a la endocrina, en una d'aquelles visites bianuals de control.
De seguida ha vist que alguna cosa no rutllava i m'ha diagnosticat un quadre important d'estrès.
A més d'una medicació complementaria mentre no vaig a la terapeuta, m'ha recomanat que descansi força, doncs tinc números de fer una depressió.
És una situació estranya, doncs bàsicament em sento trista i no tinc gaire ganes de fer massa coses.
Miro d'allunyar-me de les coses que sé que em fan mal, i provo de mantenir l'ànim, doncs ja fa uns dies en què, si em deixés anar, a més de fer-me un tip de plorar, cauria en un pou de negror.
Ja veurem com me'n surto.
2 comentaris:
Doncs sí, sembla mentida però a vegades calen molts esforços per ser-hi. No per anar endavant, no per una nova fita, simplement per ser. Costa, és difícil, ningú ho veu,ningú ho pot valorar...Però secretament tant tu com jo podem afirmar que això és tot un èxit. Sovint més gran que les fites més visbles. Força!.
Gràcies!!!
Els teus comentaris sempre em donen molta força i empenta!!
Petons
Publica un comentari a l'entrada