Avui és un dia trist

Avui és un dia trist.
Estàs aclaparada per massa coses. Esperes amb delit el proper cap de setmana en que, amb el marit i un parell de bons amics, el passaràs tot sencer a la muntanya.
Necessites aquella tranquil•litat que dona el fet de l’aïllament de tots els focus de tensió que se’t mengen.
Una vida senzilla, tranquil•la, hores i hores de cuina, rialles i una comunió completa amb qui t’envolta.
Muntanya, passejades, fresca i fotografia. Lletres, llibres, foc i brasa.
Llenya, molta llenya.
Pa torrat amb aquell rajolinet d’oli, embotits de la zona, brou i croquetes.
Patates i cigrons, les teves postres i panellets, que ara toca fer-los.
Ara per ara, donar gràcies a qui comparteix amb tu casa i vida, que està demostrant molta enteresa i et dedica la seva estimació més sincera.
Que t’eixuga les llàgrimes i, a una prudent distància, et fa companyia. Que amb molt d’esforç, ha sabut girar el xip i s’acosta però no massa, per tal de fer-te costat.
Que no fa gaire preguntes. Que et dedica un petó bonic sempre que marxa.
Avui és un dia trist, i ara t’espera una festa.