Llegeixes aquelles lletres una i altre vegada
No et fa vergonya despullar l’ànima
Ell sap que és seva
Però el teu cos, un pel delicat,
i els anys, que no passen debades
et passen factura i emmalalteixes
No t’ho pots permetre
El veus patir
Li coneixes els neguits fins a la última lletra
i no trobes camins
i et segueixes trencant sense veure cap drecera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada