Perfum guaridor

Aquest vespre, en arribar a casa, he pres una dutxa diferent. En lloc de fer servir aquell gel de ph àcid i molt poc aroma que uso habitualment, he anat a l'armari a buscar una d'aquelles ampolletes de sabó que et donen als hotels, i que son més perfumades. He triat l'olor que m'ha semblat més adient.
Necessitava amarar-me de bones sensacions.
Hem anat a un nou metge amb la mama, i tot ha anat prou bé. Un diagnòstic que crec encertat i una medicació adequada semblen obrir un nou camí que de segur ens ajudarà a tots plegats.
En sortir de la consulta, en lloc de estar millor, un neguit m'ha anat corsecant.
La conversa dins del cotxe no m'ha ajudat pas.
En deixar-la a casa seva, he engegat la ràdio però tot i que he acabat cantant alhora amb Sau el "Boig per tu" no m'he relaxat pas.
Tinc la sort de ser molt oberta i xerraire i, tot passejant el Floc amb el meu marit, he començat a abocar el que em passava. I ho he vist més clar.
Em neguiteja profundament el fet de no sentir empatia cap a la mare. És la persona amb qui hauria d'estar més en comunió i no puc. I em sento malament.
La estimo molt, moltíssim, la ajudo en tot el que puc, però no sóc capaç de més.
Tot i donar-li molt d'afecte, no arribo a on deuria.
Suposo que les experiències de vida al seu costat m'han dut fins aquí i, ara per ara, no en sé més.
En tornar, he agafat una flor de llessamí d'una tanca i m'he amarat de la seva olor.
Ara la tinc al meu costat, tot gaudint del seu perfum mentre escric aquestes ratlles.