Hi ha moments en que costa molt mantenir-se serè, i avui n'he viscut un d'ells.
Si m'hagués pogut menjar la tensió acumulada hagués quedat ben empatxada.
Tot i que procuro no fer-ne gens de cas, com que aquests dies estic potser una mica més atabalada del normal, tot plegat em fa mal.
I m'han provocat per enèsima vegada i m'he hagut de mostrar.
He alçat la veu i he dit quatre coses, només quatre, que espero, si més no, serveixin per aturar una mica tota aquesta disbauxa. I he seguit treballant.
Necessito poder treballar tranquil·la, sense haver d'estar pendent de cada passa que faig ja que, inevitablement, li sembla malament.
Quina capacitat de buscar segones intencions a qualsevol acte, per nimi que sigui!
No em deixa mai de sorprendre.
De totes maneres, tinc la certesa que, en pocs dies, tornaré a la serenor que m'és pròpia en aquesta època, gaudint de la meva feina i d'una vida que aconsegueixo cada vegada fer més plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada