Aquesta nit, sorprenentment, has dormit
tot i l’angoixa que se’t menja
No t’ha deixat acostar mai
ni un gest, ni una paraula
I així, amb les mans lligades
només pots veure la seva tristesa
sense poder oferir-li la ma
per creuar aquella porta, que resta oberta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada