Marxo de seguida al llit per veure si aconsegueixo fer fora aquest maldecap punyent que m'acompanya, però abans quatre ratlles per explicar les sensacions d'un dia intens.
Avui ha vingut la família Peix a dinar i m'he sentit molt bé entre ells.
Crec que naturalitat és la paraula clau. Tots ens trobem a gust junts, es nota, i ens anem explicant coses tant d'ara com de quan érem petits.
Els dos germans i la tieta han xerrat força de les seves coses i el tiet, en un apart, ha fet de germà protector tot interessant-se per la salut de la mama. Molt bonic!
El jovent ha estat en mig de la conversa tota la estona i tots plegats hem fet una sobretaula molt animada.
Hem recuperat la família, i tots plegats ho volem fer durador.
I així serà. No en tinc cap dubte.
Tot plegat, un sentiment dolç i agradable d'afecte i companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada